Vens i entones el cant
que invoques els versos
que has trobat amagats
entre els meus fulls.
Parlat de coses
que entens com a pròpies,
les cantes joiosa.
Quan el silenci trenca la marxa
de la veu cantant,
deixes un punt de silenci
en els llavis àvids
de la meva boca.
No se si la dolçor prové
de la veu que entona els sons,
o el naixement
de l'emoció prové dels llavis
que l'entonen sense descans.
M'agradaria dir-te amor,
canta el sentiment que sento per tu,
però aquests versos per ara són el fruit
del desengany d'una dona
que em prometé l'univers
esclatant els meu cor,
i encara veig foscor al seu voltant.
Però deixa'm escoltar la teva veu,
la que em promet complir
el vers fins al final,
i tot que endevino que hi arribaràs,
deixa'm preparar per un altre desengany.
Mentre llisco un altre bes al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada