Ara que ja no és temps de platges,
piscines ni rius,
cerquen en els clàssics llits
les nostres furtives trobades.
No em cal destriar de la teva pell
a tela fina i petita dels biquinis
que tant t'agrada ensenya'm.
Ara ja tu em fas la tasca
de despullar el teu cos alegre
per recordar-me
com et puc estimar.
Quan l'hora sona al teu crit
i ens trobem d'amagat
en qualsevol llit,
canta el teu cos
fins arribar al final del teu joc
i esperes que jo també
pugui arribar a acabar de jugar.
No calen paraules de veu
que segurament en farien aturar,
son les mirades que parlen
quan acaben de parlar
els dits i les mans.
Ensenya'm a cantar els teus cants
i tensar la pell
del teu instrument musical,
perquè les nostres boques
aplaudeixes al final,
llavis amb llavis,
pell amb pell
i pel davant
la nostra petita eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada