dijous, 31 de març del 2022

Vinc d’una ferida al cor

 

Vinc d’una ferida al cor

que vull deixar enrere

amb el tacte nou

de la teva pell.

Vull reconèixer

de nou el teu cos

i examinar-me

com si d’aquest fet

me n’anés de nou

la vida malmesa

que he dut fins ara.

Cos obert i estirat, nu,

deixant que la retina s’obrís

com el desig i enfurismar

pel temps perdut

per estudiar i repassar

cada un dels punts estimats.

Repòs del cos,

de la memòria

d’aquell temps

que fou nostre

i que fins ara s’havia trencat ,

de nou farem nostre de  nou.

 

http://desdeminoray.blogspot.com/2022/03/sin-rubor.html 

dimecres, 30 de març del 2022

S’escapen com papallones

 

S’escapen com papallones

els records passats

i volen de flor en flor

pintant-se les potes

dels colors del pol·len

trobat en cadascuna d’elles.

Cauen a la fi víctimes

de la seva golafreria

en un jardí d’oblit,

campanetes i poncelles,

margarides i geranis,

totes s’obren a la mirada

amb les petites i furtives lladres

del nèctar floral.

És mon cor una altra flor

on has vingut a furtar la vida

d’un proper demà?

És l’aigua de l’oblit

la que assedegarà la set

de l’absència

o tant sols desfarà

un a un els records

que ens mantenen units?

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/03/obre.html 

dissabte, 26 de març del 2022

Promeses llaçades al vent

 

Promeses llaçades al vent,

amb la força de la creença

en la seva eternitat.

Estimar-te a poc a poc

com les coses ben fetes,

un amor d’artesania,

Amb tota la cura

de les mans i dels llavis,

folrada amb els sentiments 

 

http://papirers.blogspot.com/2022/03/p-362.html 

més profunds,

perquè et mereixies lo millor,

fins quedar-se enganxat a tu,

com una única unitat.

Una única realitat.

dimarts, 22 de març del 2022

Com m’agradaria

Com m’agradaria

ser-hi de nou.

Si encara me’n recordo

d’aquella habitació

d’hotel pagada a mitges.

Com m’agradaria

canviar el temps

i els fets abans

te n’anessis nua a la dutxa.

Com m’hagués agradat

entrar-hi amb tu

i fer els jocs que volíem fer.

Els llençols blancs verges

de la nostra suor

i amb escorrialles

de carícies i petons,

em ve al cap con un dia nefast.

Un dia trencat,

joguina desfeta per paraules

deslluint els dits,

els llavis,

els cossos assedegats

de la pell càlida de l’altre.

Quantes nits somio tornar-hi

i desfent les paraules dites

gaudir de la sort

de tenir-te amb mi.

Pell amb pell,

llavis amb llavis,

jo dins teu i tu amb mi.

Podrà el temps perdona’m

i tornar enrere?

diumenge, 20 de març del 2022

Hem fet el camí

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem fet el camí

mil vegades junts,

de vegades

en sentits oposats,

de vegades t’he seguit,

ho he fet mil vegades

perquè sense saber-ho

t’estimo.

T’estimo tot callat,

invisible,

olorant el flaire

que deix el teu cos

en passar,

m’he enamorat

de la veu que tens

i d’aquests llavis

que voldria besar.

Trepitjo els llocs

on deixes petjades

i et segueixo,

com segueix l’assedegat

l’aigua del riu.

He cercat mil maneres

de tocar-te la pell,

perquè t’estimo

callat i absent.

El meu amor

és un amor a distància,

que mai veuràs

de tant a prop

que em pots trobar.

I tot perquè t’estimo

i et vull deixar volar.

T’estimo entre flors

i entre petons

deixats al vent,

mentre de nou

me’n vaig anant.

Perquè t’estimo

tant i tant. 


 

 

 

Ens vam trobar




 



dissabte, 19 de març del 2022

De parlar-me

De parlar-me

en la remor sorda

de la teva veu,

el cor se m’ha adolorit.

Esperant la veu

enamorada clara i diàfana,

al cor li dol

que sigui mig amagada.

Et vol per com ets

i això inclou les paraules

i els versos,

però no callats,

no amagats

sota un xiuxiueig.

Cura’m el cor

de la malaltia

de l’amor callat.

 

http://papirers.blogspot.com/2022/03/p-361.html