Busca
l'espill
les
teves paraules
per
mostrar-me
que
he d'escriure.
Cerco
a cau d'orella
el
ressò de la teva veu,
per
repetir
allò
que vull aprendre
de
tu.
Escric,
com un infant maldestre
castigat
per un vell mestre
cent
vegades
els
teus versos
per
poder aprendre'n.
No
entenc de llums
que
enceguen
quan
la teva m'enlluerna
i
no em deixa veure
res
més.
No
hi ha més sol
que
la teva presència
ni
més vent
que
el teu respirar.
Enyor
del nostre temps junts
ploro
de la separació
i
de l'oblit.
Llàgrimes
de descans,
de
cercar
respostes
sense preguntes.
D'ahir
sense demà
Camins
deixats de qualsevol mà,
sense
pols ni pedres
que
els rivetegin.
em
quedaré sense l'esma de la mirada,
perduda,
seca,
ja sense llàgrimes,
veu
sense paraules,
vida
sense esperança.
Dia
sense companyia.
https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/01/runes.html