Avui vull ser tu
escoltar les paraules
que pareixes amb tinta negra.
Demà voldré
viure vides antigues
que potser n’he sentit parlar
en la teva veu.
I algun dia perdut,
qui sap si,,,
somiaré amb els teus somnis
i m’emocionaré
amb els versos
que saps fer
i viuré tantes vides amb tu,
perquè tu estàs amagada
entre quatre parets
i milers de llibres.
Ets el meu racó amagat,
mare de totes
les meves vides foranies.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2019/11/blog-post_25.html
Regalima la sang
de les fulles fetes flors paret avall,
volen arribar
a la finestra tancada i trucar,
hi ha un espai entre mig
que trenca el somni,
hi ha una blancor
que neteja el vermell
mentre els fosc
de la finestra espera un truc
que avui no arribarà.
Sembla mentida
però aquesta grisor
omple el meu món.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/03/rescatats-xvi.html
Sempre hi ha quelcom
que ens manca
o ens complementa.
El silenci dels altres
amb la meva mirada.
Els versos que escric
amb els que cremo.
Les paraules
que no dic amb els petons
sempre perduts.
I tot neix petit, molt petit.
Com la gota perduda
d’un cel distant.
Com una terra assedegada
que les rep una a una.
I així amb la paciència
de la natura tot té un temps
per créixer i morir.
Guardo entre les fulles
dels meus poemes,
la darrera flor
que em vas donar.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/04/la-ginesta-altra-vegada.html
