divendres, 31 de desembre del 2021

Penso amb tu

 

Penso amb tu,

cada jorn,

present o absent,

proper o llunyà,

callat o escrivint,

de veu o silent.

Allargo la mà i no et se.

Pregunto i no em respons.

Flueix la vida lentament,

amb revolts i amb obstacles,

amb preguntes

que no sempre es responen.

Jo també

espero dels desigs

que es compleixin,

dels voler que fossin realitat

dels retrobaments

que ja s'haguessin realitzat.

Jo també

et penso

com sempre i altra vegada

i et respiro en el tot

i en el no res,

Acaronar cabells i pell

escolta la teva veu

i llegir lletres de mel.

Jo també...

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2021/12/avui-voldria.html 

 

dijous, 30 de desembre del 2021

Són dies de festa

 

Són dies de festa,

aviat quelcom s’acabarà,

i jo reclòs en el meu cau

ho veuré passar.

Un got llarg,

ple de glaçons

i amb la resta del licor

que m’havia posat,

resta immòbil

entre els meus dits, 

i si pugues pregar,

segur que pregaria

que me l’acabés

i el deixés descansar

a la pica de la cuina

amb la resta

dels estris utilitzats.

Avui voldria gaudir

del silenci a la teva vora.

Avui voldria gaudir

del temps que tenim

per estar junts.

Avui voldria...   

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2021/12/avui-voldria.html 

diumenge, 19 de desembre del 2021

Hi tantes coses

 

Hi tantes coses

que la mar, el silenci

o l'absència amaguen,

que només l'amor

ens dona força per esperar

o descobrir.

Les teves paraules

parlen d'un iceberg,

i jo em pregunto si són fredes

com el glaç del que parlen

o càlides com la imatge

que les acompanya.

Estimar-te és només l'extrem...

i m'entra el dubte,

que hi ha al darrere?

S'ha acabat?

Cal pensar,

que hi ha alguna cosa més?

En el desglaç

de les noves latituds,

encara és mantindrà

que només és l'extrem?

O l'extrem s'haurà fos?

Tantes preguntes,

per només quatre mots,

que m'omplen de joia

i alhora, de temor.

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2021/12/p-266.html 

dijous, 16 de desembre del 2021

Tinc un jardí petit

 

Tinc un jardí petit,

potser diries que ni és jardí.

Però es excusa per calçar-me

les espardenyes velles

i posar-me el vell barret de palla.

L'aixadeta, la cadira on seure'm.

Una regadora escapçada.

Un sac de terra bona.

Adob que em porta un pagès.

Una olivera al mig

amb un niu de cadernera,

que em xiula tot el matí.

Un gos que s'asseu al meu costat

i em llepa, si m'he equivocat.

Jo diria que és el meu encarregat.

El niu te dos ous

que aviat esclataran.

M'afanyo per tenir un pom de flors

on puguin anar volant.


Tinc un jardí petit,

potser diries que ni és jardí.

Però dins, la meva vida hi té sentit.

 

https://estelsalesmans.blogspot.com/2021/12/tot-plegat.html 

dimecres, 15 de desembre del 2021

Voles per veure

 

Voles per veure

el que per davant porta

del camí el fi.

Dubtes com fer el descens,

arribar-hi mai.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2021/12/no-tires-el-vel.html