S'escriu la vida sota el sol,
però no és el temps.
Som nosaltres qui ho fem,
ell ens ho ensenya, ho pinta,
i moltes vegades
ens ho crida
perquè no l'entenem.
També la lluna té vida,
i encara que de vegades
més amagada,
pot arribar a ser més tendra,
més càlida, més íntima
i compartir-ho amb mots
que en mans dels poetes
en fan versos.
Sota el sol hi ha vida i escalfor,
però sota la lluna,
també...
No em donis una a una
totes les teves virtuts,
Deixa'm viure
al teu costat
i aprendre a compartir
la teva saviesa.
Si em dons una oportunitat
l'aprofitaré.
Si em dons un silenci
el sabre escoltar.
Si em dons un rebuig
sabré donar-li la volta.
Si em dons esperança,
que més puc desitjar?
https://petitesesroser.blogspot.com/2022/04/de-tant-en-tant-magrada-recoperar.html
Deix de mirar-te en el toll
que la pluja ha pintat al terra
per veure-hi
el teu mirar solitari.
Deixa de mirar-te
o no et creixeran
les ales de fada,
ni es faran punxegudes
les orelles.
Deix de mirar-te
o el pols màgic no sortirà
de les teves mans
i seràs una altra mortal
que ningú mira.
Ets la fada
que cada nit m visita i no veig,
però em fa sentir al cor
les belles paraules
que de vegades escric,
i de vegades són esborranys,
però sense la fada
de les paraules dolces
qui seriem nosaltres.
Tinc necessitat de tu,
encara que no sempre et vegi,
però realment,
sempre et sento a prop meu
i m’ensenyes,
petita, a estimar,
amb mots,
amb presència,
encara que a cops
no et vegi.
Vine cada nit,
cada dia,
cada vesprada
o a la matinada
amb la rosada,
que bell sentir-te
tant prop meu
a cada instant.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/04/invisible.html
