Els passos cap la cantonada,
la duent cap un altre món,
un món desconegut,
un espai estrany,
un lloc sense paraules,
ple només de silencis
i sobre tot records,
ja solament quedaven,
records.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/08/preguntes.html
Lliga els cors
amb els fils
de les nostres veus.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/deu-anys-deu-mots-fils.html
La ment corria pel camí
que els ull anaven fent
tan de pressa
que ni la llum era tan ràpida.
De tot el que tenia al davant,
el turmell
era el que li cridava més
l’atenció, blanc,
a l’alçada d’aquella boca roja,
tan oberta
que semblava abraçava
sense esforç
tot el meu món.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/08/mostrador.html
Qui t’omple de calma,
amb el silenci d’embolcall?
Qui desfà els meus fets,
amb la impunitat del vent?
Qui tapa el meu so
perquè no el sentis?
Qui deixa que solqui
amb un balanceig
el nostre destí
i lentament ens allunyi?
I, perquè deixem
que això passi?
