Els passos cap la cantonada,
la duent cap un altre món,
un món desconegut,
un espai estrany,
un lloc sense paraules,
ple només de silencis
i sobre tot records,
ja solament quedaven,
records.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/08/preguntes.html
Lliga els cors
amb els fils
de les nostres veus.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/deu-anys-deu-mots-fils.html
La ment corria pel camí
que els ull anaven fent
tan de pressa
que ni la llum era tan ràpida.
De tot el que tenia al davant,
el turmell
era el que li cridava més
l’atenció, blanc,
a l’alçada d’aquella boca roja,
tan oberta
que semblava abraçava
sense esforç
tot el meu món.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/08/mostrador.html
Qui t’omple de calma,
amb el silenci d’embolcall?
Qui desfà els meus fets,
amb la impunitat del vent?
Qui tapa el meu so
perquè no el sentis?
Qui deixa que solqui
amb un balanceig
el nostre destí
i lentament ens allunyi?
I, perquè deixem
que això passi?
Quines lletres
em queden després
de tant de temps junts?
Les lletres
que em dibuixen
el teu rostre viu.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/deu-anys-deu-mots-lletres.html
Volia tenir una casa,
la seva casa,
i fer-la des de baix.
El primer que havia fet,
la façana,
amb una finestra
per mirar des de dalt de tot
i escampar la mirada
tot el que li deixés
l'esplanada del davant.
Havia deixat els forats
per descansar les bigues,
la paret, l'havia fet rugosa
amb gran quantitat de bonys,
on possiblement
deixaria créixer
algunes plantes d'heura,
tot estava pensat
pausadament,
però no recordava
el perquè d'aquell estri
que es veia des de fora
de la finestra.
Volia tenir una casa
i esperava tenir el temps
necessari per acabar-la.
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/pinzellades-reivindicatives-els-relats.html
