Has vingut a mi sense saber-ho

Has vingut a mi sense saber-ho,

has obert els ulls

fermament agafada

al pit lluent,

xuclant un aliment calent.

en acabar després

del rot alliberador,

m'has vist bocabadat

i has somrís.

Una glopada,

 una neteja,

jugar amb els dits cargolats,

t'he agafat.

Assegut al sofà,

gronxo lleument el cos

en un dolç vaivé,

com ones bressolant

 la platja en sa horabaixa.

Mentre,

la mare a la vora

amb veu molt dolça,

et canta,

la cançó que t'encanta

 per deixar

caure les parpelles

i tancar les finestres

del verd mar

que s'endormisquen.

La felicitat.

Sentir el ritme

del so del seu respirar,

pujant i baixant,

com en un suau vals

fent parella

del meu moviment vital.

Càlida.

Quieta.

Dormida.

Neta.

Dormint la mare i la nena.

 http://zel-aramateix.blogspot.com.es/2016/08/suau.html

En el fossar

En el fossar

dels grans oblits,

encara hi queden

petites roselles,

que amb els seu

acolorit vermell

taquen de sang

la memòria grisa

de qui ens fa esperar.

D'un clam

somort i escampat

la veu d'un poble

s'apropa

amb pas lent i ferm.

no cal córrer,

però no ens podem aturar.

Si de la magrana oberta

cau el gra madur,

amb el temps futur

serà el magraner

pal de noves senyeres

i nous fruits

en sortiran

de les seves branques florides

que després en seran granades.

El poble,

llavor petita,

arrela a la terra,

germina

i ens fa grans.

Enlaira

de ses frondoses branques

un nou crit de llibertat,

i voleia l'ocell

amb son cant encetat.

http://zel-aramateix.blogspot.com.es/2016/09/cordo-tallat.html

Com un buit que m'esglaia

Com un buit que m'esglaia,

com un casal per acabar de fer.

com un turó erm

com un núvol eixut.

Penso que tot s'acaba,

penso en la boira que ve,

penso en l'amor que marxa

penso, en mi també.

Callo per fer silenci,

callo perquè no se que dir,

callo perquè no escoltes,

callo perquè no est amb mi.

Miro un niu desfet,

miro un arbre quiet,

miro el camí obert,

miro el terra de pols cobert.

I sento que el cor plora,

i sento marxar l'aurora,

i sento la por opressora

i sento la soledat aclaparadora.

La soledat que ve de dins,

i mor fora

que s'enganxa feréstega

i et masega

com del raïm per fer vins

viu i mort alhora.

Plou, gota a gota

Plou, gota a gota,

instants

que cauen embolcallats

dins de polsim d'aigua.

Navega el pensament

entre aquest mar

d'aigües separades

i penso perquè jo,

no sóc una d'elles.

Enamorar-me i canviar

d'estat en una vida eterna

de canvis i navegar

per un món gens distant

i alhora llunyà.

Volar cap per avall

i besar el terra moll,

ser riu d'un cabal creixent

i oferir la vida

per ser vida en altre esser.

Sortir de nou d'aquest cos

i volar fet fum

per tornar al regne del núvols

i ser novament eteri,

desitjant ser qui sap si...

eternament gota de pluja.

Deixo de somiar

i retorna la ment

a veure la pluja fora de mi.

Qui sóc jo. ara mateix?

Sona la música dansant

Sona la música dansant

pels quatre racons,

i s'engrandeix

l'ànima del poeta

del so

en sa soledat atordidora.

Qui li encomana la vida

amb son mirar dolç,

deixa temps enllà

d'oferir-li la vida

i amb la veu delicada

de l'arpa,

recorda,

els mots de la bella

que ara li parla

amb la foscor

de l'absència.

Quin bell somni,

si en sa certa realitat

no fos a l'inversa,

i la música dansant,

no fos música erma,

que l'oblit de l'amor

ha mort, el so de la festa.