Em
dius, silent,
amb
ta mirada
fixa,
no
se qui ets.
T'acarona
una
mà
que
no saps
reconèixer.
Ni
el so
de
la veu,
et
duu a petons
vells.
Els
instants quiets
no
et porten
en
lloc
i
veus sense veure.
I
aquella pell
tant
teva,
tant
coneguda,
ara
vella,
no
és ella.
Em
dius, silent,
amb
ta mirada
fixa,
no
se qui ets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada