En
el fossar
dels
grans oblits,
encara
hi queden
petites
roselles,
que
amb els seu
acolorit
vermell
taquen
de sang
la
memòria grisa
de
qui ens fa esperar.
D'un
clam
somort
i escampat
la
veu d'un poble
s'apropa
amb
pas lent i ferm.
no
cal córrer,
però
no ens podem aturar.
Si
de la magrana oberta
cau
el gra madur,
amb
el temps futur
serà
el magraner
pal
de noves senyeres
i
nous fruits
en
sortiran
de
les seves branques florides
que
després en seran granades.
El
poble,
llavor
petita,
arrela
a la terra,
germina
i
ens fa grans.
Enlaira
de
ses frondoses branques
un
nou crit de llibertat,
i
voleia l'ocell
amb
son cant encetat.
http://zel-aramateix.blogspot.com.es/2016/09/cordo-tallat.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada