Avui
la meva gent en fa festa
per
guarir-me,
Tinc
el cor trencat,
i
jo vull pensar
que
de tant estimar,
i
ara els altres m'estimen
per
poder-me guarir.
Et
miro als ulls
i
te'n culpo dels meus mals,
però
les veus, mig entre somriures
em
parlen de la paciència
i de l'estima, del temps
que
n'has volgut tenir cura.
Tinc
el cor trencat
i
un enginy l'acompanya,
i
es mou amb ell.
Tinc
el cor trencat,
ferit
i apedaçat
amb tu al meu costat,
Se
m'ha trencat
quelcom
dins del cap,
volant
a l'hospital,
hi
he conviscut
amb
fades i mags,
i
amb una ombra
que
hi era en tot estat.
Parlo,
escric, passejo,
estimo
i escolto els amics parlar
tot
en menys d'un any,.
Avui
la meva gent en fa festa
per
guarir-me,
Tinc
el cor trencat,
i
jo vull pensar
que
de tant estimar,
Però
tu que no em coneixes,
que
potser m'has llegit,
que
segur no saps qui sóc,
dones
part del temps
i
d'alguns diners
per
gent que com jo, tenim
el
cor trencat,
i
ho dons per què podem
seguir
estimant.
Tu
a qui no conec,
reps
dels qui com jo tenim el cor trencat
pastilles
de goig i amor,
et
cauen estels als peus
que
et somriuen i et desitgen felicitat,
Jo
que tinc el cor trencat,
et
regal el meu somriure sincer
i
cercaré paraules dolces
on
l'amor sigui el sucre llustrat
per
endolcir l'endemà.
Per
acabar els mots
un
segell universal
de
set lletres i un accent:
Gràcies.