Anit en fer-se fosc,
s'encengué la foguera
de la nit de Sant Joan,
Màgica, la nit,
màgica la festa,
el ball i la coca.
Exultant amb el vestit volant
els teus amics i tu
i jo a la vora,
tot sol mirant.
El foc et feia ombres
i amb les ombres
com un follet volaves,
per la nit de Sant Joan.
Restes queden del foc,
restes de petards,
restes de petons
a les restes del ball.
Un glop de mistela
un tall de coca
la mirada fixa
en la teva boca.
Petons i abraçades
els dies d'estiu
les festes són començades.
El teu somriure, el més viu.
Ahir, tothom feia festa,
gatzara i alegria
que n'era el dia
i per la nit, tot era gresca.
Al ball de la rotllana,
abraçats en la cadena
salts de tota mena
veient-te d'aprop nina de porcellana.
Em gasta l'amor
el temps de veure't,
i et desitjo
omplir-te de petons,
abraçades
i cançons.
La nit s'ha acabat,
Sant Joan ha arribat.
I tu t'has clos a casa
per descansar.
Nina de porcellana.
