Camins que ara s'esvaeixen
camins que hem de fer sols
camins vora les estrelles
camins que ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
per les parets de l'amor sobre la pell.
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
ara són dos fills del sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
camins, somnis i promeses
camins que ja són nous.
No és senzill saber cap a on has de marxar
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins que ara s'esvaeixen
camins que has de fer sol
camins vora les estrelles
camins que ja són nous
Em dius que cerqui camins
que ja no hi són,
que ho busqui tot sol,
que com ocell de foc
siguem fills del sol,
em dius tantes paraules
que em volen allunyar,
que no te’n adones de la resta.
Són els camins uns de nous,
que mai es tard
per tornar a encetar,
que el tresor és a l’abast,
que ara les promeses
són també noves,
que les hem de lluitar,
s’esvaeixen els camins caminats,
se n’obren nous per encetar.
Promeses que compliràs
si en trobo el tresor
del teu cor encès
d’amor sobre la pell.
Encetaré ara mateix
els nous camins,
llegiré els missatges dels estels,
camins que em duran sol vers tu,
on ara t’hagis amagat,
Com dius,
mai es massa tard
per tornar a començar.
Parla al cel i dir-li on ets,
que jo et vindre a cercar,
Jo també ho vull reiniciar.
