Aplaudeixen tots,
els petits es retiren
tot el cant queda.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Com dues estàtues en una cantonada
amb el temps aturat ni tan sols els mots
surten de la gola per fer-nos entendre que volen.
Un instant entre els instants
que els envolten i els que vindran,
un mut silenci que en acabar-se l’instant
recobrarà tota la normalitat de la vida.
De tots colors es pinta l’ànima,
com un arc de sant Martí
repetit fins l’infinit.
I encara no t’arriba a abraçar.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/01/estoig-de-llapis.html