dimarts, 17 d’abril del 2018

A la vora d'un penya-segat


A la vora d'un penya-segat
veig escapar-se
les darreres gavines,
cadascuna porta al bec
un record compartit,
un adéu trencat
entre un vull
i un silenci escardat.
Tants crits alçats al vent,
tantes mudes respostes
caient del cel.
Em deixes esperant
quelcom que tardarà,
quelcom que no vols deixar escapar.
Parlarem mil cops
i els mateixos sons es repetiran.
Silencis d'allò que vull,
silents sospirs d'allò que vols.
Es marciran pel maig les flors
en finestrals equivocats,
mentre l'agònic sol del meu jardí
esperarà veure-les florir.
Petons deixats a l'aire
cauran al terra buit,
esperant els meus un instant oportú.
A la vora d'un penya-segat
veig escapar-se
les darreres esperances
de no perdre algú com tu.

dimarts, 10 d’abril del 2018

Ara que el vent bufa fort

Ara que el vent bufa fort
i les gotes de pluja surten ballant,
pintant de colors el fred capvespre,
estic sol cantant a l'aire,
recordant el darrer somriure
que m'has brodat
a la vora del cor ferit
de tants anys
i de tants silencis
que m'apagaven.
Però de nou somrius
i m'arriben els sons
del cor bategant fort,
molt fort.
Els ulls de nou enlluernen el sol
que fa festa
i li parla a la lluna en el darrer sospir,
que et veu contenta
i feliç amb mi.
Ara que la tarda fosqueja
et cobreix amb mantell
de boira fresca
esperant que arribis a casa,
retronant les llambordes del carrer
dansant sota els peus alegres,
ara que tornes a ser
la joia dels cors que t'envolten.
Amb so d'harmònica,
desfaig els silencis
de l'espera que ja s'escurça.
Les cançons
que endolcien les penes
de llargues nits
tornen a la gola
quan calla la música
i els ulls albiren
tota tu sent un somriure
traient-te el pesat abric
d'un hivern ple de foscors i temors.
I deixaré tants petons en els llavis
que els estels s'amagaran enrere
i nomes es veuran
els cors vermells que deixaré sobre teu.