Deixa’m somniar
per tenir amb tu, vides,
que despert no puc.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Deixa’m somniar
per tenir amb tu, vides,
que despert no puc.
Del coll verd, l’ànec
en treu pit, cap enlaire
patina pel riu
Cada pis un món,
cada mon ben diferent.
I jo en cap d’ells.
Sempre mirant-te
ens veiem tant diferents
i sóc gelosa.
Tancar un somni
perquè no voli mai més
és tancar vides.