Quin perill,
mirar-se en un espill.
Sembla que veus el que és,
però només és un reflex.
El l'original qui es fora,
i el de dins només imita.
Si qui canta es mira en el mirall
el so es fora, amb l'aire
qui repeteix només vibra.
Si tots dos es donen un bes,
el primer és càlid
el de vidre fred.
Si cansat, t'estires i dorms,
el mirall que també és lluna,
recull i amaga
blanca o bruna,
cada bri del somni
que no surt a l'espill,
i si te'n vas
queda mort el mirall,
només enganxat
a la paret del davant
Més qui pogués ser mirall
i viure quan tu vens
i fer com tu
i ser com tu.
estimar-me a mi,
per estimar-te a tu.
Somni amagat,
amor a l'abast.
tot dura un instant,
un instant,
mentre m'estic enamorant.
Sóc reflex i visc per tu,
mes de tu enamorat,
em fas brillar
dins del mirall
Tu el meu amor, com dona,
jo el teu esperit, com espòs
callat i intermitent.
Ara marxes,
ara vens.
https://blueinstant.blogspot.com/2022/05/blogcelebracions-la-caleta-de-sa-tuna.html
