diumenge, 5 de juny del 2022

Puja el parral fent un porxo

 

Puja el parral fent un porxo

davant la porta de la barraca,

un bon lloc

per fer record amb la família

de tres generacions

d'un moment joiós.

Sota el sostre de palla,

sortint pel fumeral

s'olora el flaire d'un arròs mariner.

Juguen els infants

just els darrers instants

abans de retornar,

demà jorn de quotidià tarannà

deixarà enrere

les hores de joia

passades entre les parets blanques

de fang sec vora la mar.

Una mar antiga que et recorda

passades hores

d'una joventut llunyana.

Rememores aquelles hores

mirant les ones en marxar.

No pots oblidar

l'absència que t'adoloreix.

no pots oblidar tantes coses,

que te'n venen al cap,

paraules repetides,

amagades qui sap on.

no queda res tret

del parral i la palla seca,

les parets blanques

i els mots callats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1 comentari:

artur ha dit...

Els llocs familiars sempre ens retornen els moment viscuts...com un tresor.
Salut :)