Deix el meu barret

 

Deix el meu barret

per pensar el poema
nou i més plàcid

amb cap descobert,

parlaré d’un vell abric.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/cadira-i-penja-robes-ii.html 

Miro la paret

 

Miro la paret

i veig el que em manca

per marxar fora,
vull escriure per a tu

i això em fa quedar.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/faba-albert-cadira-i-penja-robes-1966.html 

Què m’amaga la superfície

 

Què m’amaga la superfície,
sense veure nostra imatge?
Si no veig el nostre clarobscur,
les lluernes no surten de nit.

El que sent no és poesia.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/no-tan-confinada.html 

Mous la mà i cus el fil mot

 

Mous la mà i cus el fil mots

que abans ballaven sols

perquè l’oïda senti el vers

fluint per l’aire .

Uneix el pinzell amb son fils

el color i la forma,

fent allò que el cervell imagina,

perquè els ulls ho vegin.

La bellesa és tant efímera,

que solament perdura en el record.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/lanima-de-lobra.html