Voldries jugar a aquest joc,
ara que hi has arribar.
El cos t’ha deixat a mig camí,
camí que refàs amb el cor.
El que els dits no toquen,
ho toquen els mots
que els dits escriuen.
Però el que no s’escapa,
a part dels mots,
són cada bes
que deix en el teu cos.
I les mirades.
Mirades que cerquen
els espais coneguts
i compartits,
on dansaven sense parar,
els dits.
El temps s’ha endut la força,
però m’ha deixat l’ànim
i les ganes de pensar.
Que he de pensar
si no és amb tu.
