Venia d'un temps passat,
cadascuna de les meves mirades.
Venia del temps pretèrit,
cadascuna de les meves paraules.
Venia d’aquell temps vell,
els sentiments que omplien els versos.
Però, encara no havia arribat
el temps dels petons i les carícies.
Quedava el jo present
de jorns i nits en silenci,
bategats per ones incansables
que em venien
com un bon amic i un millor...
Es va fondre com la neu
el primer dia d’estiu,
tret que fos granissada
que emblanquinà cos i ànima.
I jo tornà a encetar de nou,
un temps antic d’esperança
i de versos emblanquits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada