Assegut en unes escales,
baixant fins la platja
on m’espera la mar,
recito els darrers versos
que he escrit pensant amb tu.
Parlen de la finesa de la pell,
baixant les galtes entre pòmuls
i barres per sota del ulls.
Camí de llàgrimes perdudes,
que cerquen sospirs
mentre s’escapen
del cor i del cos.
Com voldria ser cantor
per posar música a la lletra
i descans en el cor.
Com voldria
que el vent fos amic
i em dugués el ressò
de la teva veu
on s’escriuen els versos
que parlen de tu i de jo.
Assegut a les escales
prego a la mar
que em vingui buscar,
em mulli els peus
i vagi on tu puguis estar
i repeteixis les penes
que surten al mots
que volen de la boca,
fins caure uns metres més enllà.
Assegut a les escales
cerco la llibreta i el llapis
i torno a somiar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada