Pujo els darrers esglaons

 

Pujo els darrers esglaons

d’una escala s’acaba.

I pel davant me n’espera

una nova, més llarga i coberta

per una boira que els sol

dels dies anirà esvaint.

Cada pas, cautelós,

alegre, poruc,

il·lusionant,

vindran de nou

amb la lluna que és pon

de vegades tota blanca,

altres creixent o minvant

i també, n’hi haurà

que s’amagui

per vigilar-me des de la foscor.

Miro al cel i em pregunto que m’espera.

Si les ferides d’aquest

que ara marxa se’m curaran

o es faran més profundes.

Si em quedaran paraules

per alliberar el cor

i si els ulls et tornaran a veure.

Un incert futur que com sempre

m’espera sota la llum tentinejant

d’un fanal que es vol apagar.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/12/blog-post.html 

Estic en un bar

 

Estic en un bar,

com sempre sol.

Be, sol no,

avui m’acompanya

una ampolla mig plena ara,

m’estic entrenant

per les darreres ocasions

d’aquestes festes.

Hi hem d’anar entrenats,

no sigui que féssim el ridícul

davant la família

i soltéssim allò

que ens hem anat aguantant tot l’any.

I mentre l’ampolla es va buidant,

el meu astorament  va creixent.

Amb cada glop imatges

que ja no recordava,

m’han anat visitant,

algunes amb sorpresa

per realment no recordar-les,

altres pel dolor que m’infringeixen,

unes altres perquè crec

que no tenen res a veure amb mi.

Vull fer un altre glop,

el darrer em promet.

Se que m’enganyo.

Avui, ara,

vull baixar al meu propi infern

i veure si en sóc capaç

de sortir-me’n viu

d’aquesta dura batalla.

El rom m’ajuda a creure

que puc creure

en poder vèncer

aquesta quimera interna.

No, ara, ja no faré cap glop més.

Per fi m’ho he promès a mi mateix.

A menys que n’enceti

una altra d’ampolla,

cosa que realment

m’estic replantejant seriosament.

Si jo pogués donar-li la culpa

de tot a la persona

amb qui ara mateix hi penso!

Qui sap si ...

en algun moment guanyaré

aquesta lluita interna i sorda?

 

https://torosalvaje.blogspot.com/2023/12/acodados-y-mudos.html 

Pas a pas es va acotant l’any

 

Pas a pas es va acotant l’any.

Un any on la mort

m’ha acompanyat tant d’a prop

que semblàvem una parella

passejant agafats de la ma.

He perdut molt,

altres han marxat,

estimacions ingràvides

han deixat de parlar

i el cor ha seguit bategant adolorit.

He escrit,

escrits que he cremat per no ser llegits,

altres han nascut

per ser immortals en el silenci,

pocs han rebut la visita

d’uns ulls

per passar com una patina de pols

que es deixa caure sense soroll.

Em veig i no reconec

aquest rostre tant envellit

i fins i tot la veu ha afluixat el to

i surt com marcida de la gola.

Jo també miro enrere

i sense sentir-me derrotat

per aquest any que fineix,

vull creure que s’endurà quelcom bo

que qui sap si... potser algun dia

m’agradarà recordat.

Ara el meu passeig roman

per les tardes ja fosques

d’un hivern fred,

amb la soledat d’uns passos  

que ressonen pels carrers buits

del meu vell i solitari poble,

on la mar no ha volgut arribar mai,

les muntanyes en marxen llunyanes,

només el riu, abans poderós,

ara passa de puntetes

per la vora de les cases.

I no saluda en passar!

 

https://torosalvaje.blogspot.com/2023/12/se-va-acabando-el-ano.html 

A rebuf del racó de la cuina

 

A rebuf del racó de la cuina

amb la llar de foc apagada,

miro el lloc on abans

el foc en unia al seu voltant

i fèiem tots olor

al que es cuinava.

Ara miro la inexistència 

de la cendra en el seu terra

i viatjo amb els pensaments vers

aquells temps

on tots érem més família,

i la família estava més unida.

Tot era de tots

i un crostó era un tresor preuat

que compartíem entre nosaltres.

Fèiem viatges a llocs

que potser només havíem

sentit anomenar,

o qui sap si ho havíem llegit

en un llibre de la biblioteca,

o ... era el lloc on els nostres somnis

volien viatjar.

Érem infants i el món ens venia gran,

però el volíem conquerir,

alguns amb la mirada,

altres amb la paraula

i potser jo mateix,

ho volia fer amb el silenci

mentre et mirava. 

 

onsdarmari.blogspot.com/2023/02/record.html 

Contaré bes a bes

 

Contaré bes a bes

fins arribar al millar

i si puc anar més enllà.

Els repartiré per la geografia

del teu cos

i els depositaré amb la cura

que es mereixen,

pensant que sigui cada part

uns llavis nous,

unes parts íntimes

que acabo de conèixer,

fins aprovar

amb excel·lència l’examen

que em faci superar

aquest pas imprescindible

per a conèixer el teu cos.

En acabar,

començaré de nou

la suma d’aquells petons nous

que depositaré de nou.

 

https://torosalvaje.blogspot.com/2023/12/mil-besos-traviesos.html