A rebuf del racó de la cuina
amb la llar de foc apagada,
miro el lloc on abans
el foc en unia al seu voltant
i fèiem tots olor
al que es cuinava.
Ara miro la inexistència
de la cendra en el seu terra
i viatjo amb els pensaments vers
aquells temps
on tots érem més família,
i la família estava més unida.
Tot era de tots
i un crostó era un tresor preuat
que compartíem entre nosaltres.
Fèiem viatges a llocs
que potser només havíem
sentit anomenar,
o qui sap si ho havíem llegit
en un llibre de la biblioteca,
o ... era el lloc on els nostres somnis
volien viatjar.
Érem infants i el món ens venia gran,
però el volíem conquerir,
alguns amb la mirada,
altres amb la paraula
i potser jo mateix,
ho volia fer amb el silenci
mentre et mirava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada