dissabte, 28 de febrer del 2015

El teu alè

 

El teu alè

m’entra dins

amb la força

de la teva estima,

aquella que mai

em nombres,

aquella

que he d’endevinar.

El teu cos

de vegades ignot,

el se càlid en l’hivern.

La teva boca

refusant petons

em demana

que en faci més.

Qui m’enganya més,

el teu silenci tallant

o quan em supliques

amb ta mirar brillant?

divendres, 27 de febrer del 2015

Descansa Amor

 

Descansa Amor

entre els ramals

dels meus braços

i deixa que el cor bategui

per tots dos.

Faré el llarg recorregut

entre la teva ànima

i la meva per endinsar-me

fins el ventre on neix la vida.

Neix en cada carícia.

Neix en cada petó.

No em neguis cap plaer.

No em neguis

en cap moment.

Estimant sempre

encara que sigui

un amor silent.

dijous, 26 de febrer del 2015

Ve la nit

 

Ve la nit 

amb sa blanca nuesa

i et trobo amb mi,

càlida i oberta

als meus desigs.

Dolçament

venen els teus llavis

tendrament,

i la seva escalfor

regenera la meva vida.

La lluna envejosa

de la teva blanca nuesa

no vol entrar pel finestral

i ens deixa a fosques.

Els dits, tous,

aprenen a recórrer

de nou el camí

que ens separa

i solquen reconeixen

de cada pam

de la teva pell.

La llarga nit

s’acompleix lentament

i ens demana permís

el sol

per brillar un nou jorn,

ens troba endormiscats

en un llaç

de cossos enamorats.

dimecres, 25 de febrer del 2015

Ma vida va creixent

 

Ma vida va creixent

en tinta negra

sobre full blanc,

i el que semblen

en la mortalla cucs,

són la vida

que se m’escapa,

per escoltar-la tu.

Si cada bes

de la ploma,

queda eixut a l’instant,

els meus sobre la carn,

també marceixen eixuts

en deixar la pell

que han besat.

Deixa’m besar

i escriure per anar morint

a cada cant,

i mentre el final no arriba,

no em deixis de besar.

dimarts, 24 de febrer del 2015

T’espero a la vora

 

T’espero a la vora

de l’aigua

remullant-me

els peus amb les ones

mortes,

que deixen l’escuma

entre els dits molls.

Humida la sorra

on s’enfonsen els talons

mentre t’espero.

Veient caminant

altres ànimes solitàries

que cerquen

del temps les respostes

que els hi manquen.

Sembla l’horitzó

un espai llunyà,

 infinit fora del meu abast,

el territori on descanses

en la teva fugida.

El bosc tenebrós

on mai arribaré.

Van caient de la memòria

mentre espero que arribis

les darreres mostres

en que semblaves estar per mi,

i ja fa tant de temps

que encara

no m’arribo a creure

que quedéssim

per veure’ns

en aquesta trobada.

T’espero a la vora

de l’aigua

remullant-me

en un mar

que fins i tot ell

s’enretira

per anar a dormir

a la seva casa.

Se que no vindràs,

i em dol haver perdut

una altra oportunitat

de trencar el silenci

que ens tenalla.