Guardo la darrera carícia

 

Guardo la darrera carícia,

ja res més queda per guardar.

On resten amagats els darrers mots

que xiuxiuejaven sentiments

que ens lligaven l’un amb l’altre.

Queden adormits

els llavis esperant un peto nou,

càlid,

que deixi encesa l’esperança.