T’hauria
de dir adéu però no vull,
prefereixo
mortificar el cos
i
l’ànima per tot allò que no t’he dat.
Per
aquells petons
que
esperaves i no arribaven.
Per
les carícies
que
t’havien de fregar el cos nu
i
encara esperes l’escalfor.
Per
aquells actes d’amor
promesos
en llits càlid i finestres obertes,
en
gespes verdes
amb
ocells piulant en branques properes,
en
racons amagats
que
ens farien semblar amants perseguits.
Però
per damunt de tot
per
les paraules que mai t’he dit
i
sabies de memòria,
per
les mans prement-se
en
passejos que mai vam fer.
Tota
una vida perduda
en
esperes lànguides
que
mai arribaven,
anant
comptant les trobades per dècades,
els
moments asseguts per lustres.
Tota
una vida que t’he pres potser inconscient,
potser
per no saber gestionar el meu amor per tu.
Potser
per confondre prioritats mal enteses.
Potser
per manca de valentia per lluitar per tu.
T’hauria
de dir adéu però no vull,
em
moriré amb aquest pecat
a
les palmes de les mans,
esperant
un perdó que m’arribarà tard.
T’hauria
de dir adéu però no vull.
Se
que t’hauria d’haver fet més feliç
i
omplir-te els dies de joia i descans,
de
donar-te una espatlla on reposar
i
poder parlar fluixet, pera a nosaltres sols,
sense
ningú a la vora, tu, jo i els nostres cors.
T’hauria
de dir adéu però no vull, no puc.
Decideixo
compartir la resta amb tu.
Els
impossibles.
El
que tenim a l’abast.
El
més proper i l’allunyat.
Els
silencis, ara si a la teva vora.
El
so dels versos que em llegeixes
i
a cops ens fan plorar.
Prémer
de nou la mà.
Anar
afluixant fins quedar adormits una eternitat.
T’hauria
de dir adéu però no vull.
Entens
que et necessito per viure i per morir,
per
ser qui sóc i que hauria volgut ser,
però
sempre al teu costat, caminant junts,
descansant
plegats i mirar-nos
amb
aquesta mirada clara
que
ens va fer enamorar,
fonda
com un mar que ens banya els peus,
com
uns cabells onejant al vent el jorn
que
et vaig conèixer i vas entrar per no marxar.
T’hauria
de dir adéu però no vull,
sempre
estaré allí on el teu cor tingui el niu
i
tu pensis en mi.
T’hauria
de dir adéu però no vull...
