El vent fa surar
l’alè del meu pensament.
Fins un horitzó.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/eutimia.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
El vent fa surar
l’alè del meu pensament.
Fins un horitzó.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/eutimia.html
Com si la tardor estès tocant la porta
encara que és l’estiu el senyor dels cels.
Com un exercit famolenc davant una guàrdia
de gegants amb braços pelats.
Com un horitzó que oneja
tant lluny com la vista deixa.
Com l’esperança que mai defalleix ,
jo se que rere tot això una mar d’aigua de vida.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/03/colors-torrats-de-febrer.html
Sota un cel de pedra i guix,
de pintura i records.
Per un camí
que la natura no ha fet
i entre cases trepitjat.
A l’espera
que l’ahir torni aviat
i em deixí repòs
per un proper demà.
Caminaré tan a poc a poc
com pugui,
com les cames em deixin,
com els pulmons agafin
l’aire per sobreviure,
entre tot allò que anhelem,
entre silencis que vull trencar
amb salutacions
i mans que es premen
abans que apareguin
els somriures i els petons.
Vull tornar a fer sempre més
el camí que algun jorn vam fer.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/entre-lalba-i-la-posta.html
Espera la Pasqua
que callin els tambors
i la setmana del silenci i precs
que ressonen per nits i matinades,
deixi enrere un temps
amb polsims de passat.
Ara més festius i folklòrics
que plens de sentiments.
Ara és només festa.
Ara les tradicions generalment
perden els valors
que abans tenien.
Però tot i així,
un diumenge de Pasqua
amb sol radiant
i infants amb amplis somriures
que deixen els pares carregar
les mones dels padrins,
mirar això des del racó
de l’edat pretèrita,
et fa creure que encara
hi ha una escletxa
per on no es perdi
del tot aquella festa
que de petits vam viure
amb tota la il·lusió del món.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/03/tambors.html
Pintem-nos les mans
amb blau de cel i mira
com riu la lluna.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/02/castell-de-santa-oliva.html