Sota un cel de pedra i guix,
de pintura i records.
Per un camí
que la natura no ha fet
i entre cases trepitjat.
A l’espera
que l’ahir torni aviat
i em deixí repòs
per un proper demà.
Caminaré tan a poc a poc
com pugui,
com les cames em deixin,
com els pulmons agafin
l’aire per sobreviure,
entre tot allò que anhelem,
entre silencis que vull trencar
amb salutacions
i mans que es premen
abans que apareguin
els somriures i els petons.
Vull tornar a fer sempre més
el camí que algun jorn vam fer.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/entre-lalba-i-la-posta.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada