Em veig en un mirall
que reflexa el desig
del que temo,
l’ombra d’allò més invisible
que guarda la meva ànima,
un sol de mitjanit
que mai s’apaga
i tant sols queda la lluna
i el seu reflex com a solució
i resposta a tot això.
Un punt lluminós
entre la resta.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/critica-la-rao-pura.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada