Tornes a mi després de visitar el racó
on deixes poms de flors
esperant rebre petons d'antuvi.
Són els meus braços
qui acullen el teu cos
fred d'esperances
i ple de records
que fan humitejar la teva faç.
Descansa el cap ple de pensaments
que sempre recordaràs
esperant si algun dia
venen a tu com a nous,
esperant que la vida
que fins ara has dut,
hagi estat una mena
de mal son que mai vas desitjar.
Descansa en mi,
el cap preocupat i respira lentament,
mentre jo com sempre espero
que la vena dels ulls vagi lliscant
per no tornar a tapar
la meva imatge en el teu cor.
