dimarts, 17 de novembre del 2026

Avui és el primer dia

 

Avui és el primer dia

que falto al nostre retrobament.

Avui, el cambrer no em mirarà

per preguntar si pot portar-me el tallat.

Avui deixaré de mirar la cantonada

per on podries aparèixer pe anar a comprar.

Avui, continuaré escrivint els versos,

 primer els destinats al cendrer,

carregats d'aquella passió

que vares mutilar ja fa tant de temps.

Avui, només canviarà el lloc,

perquè les paraules

seran si no les mateixes,

semblants i el foc

serà germà d'aquells altres

que encengueren els mots escrits

en els passats dies.

Després escriuré de nou,

recordant els vells temps

on els nostres llavis eren siamesos

que no es volien separar,

i encetar els nous escrits,

cada vegada

em pregunto com em poden sortir

de nou les paraules

que recorden aquells temps

en que érem un de sol.

Avui, s'enceta un altre inici

de la resta de la meva vida.

Un nou inici

amb que reculo en la possessió

del millor que he tingut mai.

Com la vida que em retalla a cada pas,

els instants viscuts,

tu em retalles la possibilitat

de reviure els temps feliços del passat,

o al menys, de poder parlar amb tu

dels moments

en que els vàrem viure plegats.