Avui és el primer dia
que falto al nostre retrobament.
Avui, el cambrer no em mirarà
per preguntar si pot portar-me el tallat.
Avui deixaré de mirar la cantonada
per on podries aparèixer pe anar a comprar.
Avui, continuaré escrivint els versos,
primer els destinats al cendrer,
carregats d'aquella passió
que vares mutilar ja fa tant de temps.
Avui, només canviarà el lloc,
perquè les paraules
seran si no les mateixes,
semblants i el foc
serà germà d'aquells altres
que encengueren els mots escrits
en els passats dies.
Després escriuré de nou,
recordant els vells temps
on els nostres llavis eren siamesos
que no es volien separar,
i encetar els nous escrits,
cada vegada
em pregunto com em poden sortir
de nou les paraules
que recorden aquells temps
en que érem un de sol.
Avui, s'enceta un altre inici
de la resta de la meva vida.
Un nou inici
amb que reculo en la possessió
del millor que he tingut mai.
Com la vida que em retalla a cada pas,
els instants viscuts,
tu em retalles la possibilitat
de reviure els temps feliços del passat,
o al menys, de poder parlar amb tu
dels moments
en que els vàrem viure plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada