Remenant entre les branques de l'olivera

 

Remenant entre les branques de l'olivera,

et trobo al costat.

Mirant-nos entre les fulles,

cerco la lluïssor dels teus ulls.

Trobo ben a prop demanant un bes

els llavis oberts sota la branca

més carregada de fruits.

Deix el cabàs al terra i t'apropo a mi,

entre rascades rialleres

de les flonges branques més primes.

Et tinc, t'abraço,

i es barreja  l'olor del teu cos

amb el de les olives que ens envolten

i el d'alguna que els nostres peus han aixafat.

S'allarga el bes sota aquesta catedral

de branques, tiges, fulles i fruits

com si de la nostra íntima cerimònia es tractés.

En acabar, no hi ha arròs, ni càntics de visques,

cauen les fulles tremoloses

sota la meva sacsada de la mà

a la branca que ens cobreix,

i en lloc de peladilles,

dures olives de tots colors,

verdes, morades, negres

i algunes entre virolades i verdes

o  virolades i negres

Somrius i em fas sortir

d'aquesta mena d'església

on hem celebrat unes noces

molt més nostres

que les que vam fer en el seu moment.