Tornes contenta,
avui el jorn t'ha somrigut,
i ara em somrius a mi.
T'agafes fort del meu braç.
i em demanes
que correspongui al teu bes
el qual ja presentes.
Ara,és el moment del silenci,
quan les mirades són les que parlen.
Després ja vindrà
el moment de la vida terrenal
amb els fets quotidians
que ens omplen de realitat.
Allarguem aquesta estona
de felicitat recent encetada,
on hem guardat sense oblidar
les tones de dolor
que guardes en el cor adolorit.
Vine, reposa amb mi,
gaudeix del silenci
de les nostres mirades
i del gust dels nostres llavis
mentre les mans prement
un a un els nostres dits
en un menat
que avui sembla etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada