Vius amagada,
entre els records de les poques trobades
i l'esperança d'un truc a la porta.
Tens tant vius els somnis que volies gaudir,
que deixes passar aturada a la via
el tren de l'oportunitat.
Vola la imaginació Penelope,
passejant per les andanes
que la vida t'ha anat portant.
Recordes promeses que mai vas escoltar
i de tant en tant mires per si el pots recordar.
La faç ombrívola d'aquell ahir caminant
per un passeig de plataners
que el temps ha despullat.
Desitjava que pogués tornar aquell moment
que no sabia si era de veritat.
Amb un vestit de mudar,
passejava pel camí apartat
del poble que la duia a l'estació,
on ara ja ni el tren es volia aturar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada