Voldria dir-te de nou,
tot allò que t'he dit la vida
que ja se m'ha escapat,
però mai t'arribarà
per poder-ho escoltar.
Has tallat el camí
que em deixava apropar
el meu passat al nostre futur.
Ara els mots que he llançat a l'aire
queden morts,
descansant en fulls
que no es poden tocar
ni en tinta que no ho és.
Albira el matí nous sofriments
i calla la nit veient-me patir.
Cerco d'esme cantons vells
on els passos de la nostra joventut
deixaren petjada,
i miro sota aquells fanals
alguns ja morts també,
per veure si fuig l'ombra del teu bes.
Descansa el cos en aquell sofà
que en conegué ens millors moments
i que escoltà esglais del teu cor,
però la ment,
cansada de pensar i somiar,
ja té problemes per encetar
entre somnis i realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada