Nomes quatre línies per dir-te
que sempre t'esperaré
al mateix banc del parc
on trobares l'altra felicitat.
Ja saps que se esperar,
i que encara que les ferides
del meu cor em facin sagnar
esperant-te al meu costat,
patiré la teva espera,
el teu incert pas
que et porti envers a mi.
M'has deixat els llavis
en els meus llavis,
el teu cos ha estat travessat
pel meu cos,
però encara el pensament
et porta de vegades lluny de mi,
i jo ja ho saps,
sabré esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada