D’un vermell ben fort,
ales que volen volar
ben presumides
són les roselles les flors
que atrapen mirades.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
D’un vermell ben fort,
ales que volen volar
ben presumides
són les roselles les flors
que atrapen mirades.
Te el meu jardí,
un vell racó de roses.
Roses de colors,
les roses que t’estimen,
també les que t’enyoren
Vull mirar fora,
amb les fulles m’agafo
al vell finestral
i amb l’ull clos del capoll
cerco el sol naixent.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2021/03/sol-roig.html
Té el safareig
molts defensors ben armats
miren des del mur
tenen aturats records,
dones cridant i rient.
Segueix al bell Sol
quan s’amaga i marxa.
Li queda la mar,
amb el perfum estimat
que la Lluna ja cerca.
Quan al capvespre
s’amaga el Sol lluent,
la veu arribar.
Blanca brillant, Lluna.
És l’amor sempre callat.