El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Porta oberta
les ombres que van passant
vides que volen.
Pagès de gorra,
espiga en la boca.
Cara d’arrugues.
De barba forta
pintada de taronja,
mirada ferma.
Dues cadires
blanques i ben buides
esperen algú.
Presoner tancat.
Jardí oblidat i sec,
encara florit.
De cara bruna
de barba blanca curta
esperes un crit.