El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Porta oberta
les ombres que van passant
vides que volen.
Dues cadires
blanques i ben buides
esperen algú.
De cara bruna
de barba blanca curta
esperes un crit.
És un cubilet
on el temps passa sempre
tot silenciós.
Parlen les pedres
dibuixen la història
aprenen els ulls.
Recordo l’ahir
del darrer petó nostre
robat a l’aire.