Els meus dits

 

Els meus dits

et tocarien les galtes.

Els meus dits

jugarien en els revolts

del teu cos.

Els meus dits

no deixen de cercar-te

en el seu univers.

Els meus dits

ploren sang de rascar

les parets

per on et cerquen.

Camino sol

 

Camino sol

pels carrers on abans

ens teníem l’un a l’altre.

Camino sol,

sota les faroles

que estan

de tant en tant fosques

et robava un petó.

Camino sol

per no tornar a casa

i recordar

aquells vells temps passats

mirant la lluna

al teu costat

rere el finestral.

Camino sol

com cada nit

des del moment

en que vas marxar

i no em volgueres

al teu costat.

T’esperava com no

 

T’esperava com no,

impacient.

Volia veure’t,

xerrar i estar amb tu.

Entrellaçar dits i llavis.

Fregar els nostres cossos

passejant pels carrers

plens de gent

anant a mercat.

Però no has arribat.

He estat esperant

en el banc de la plaça

entre xerrades

que no recordo

d’amics i veïns,

fins que la nit i la fresca

m’han donat permís

per tornar a casa

Sol.

Molt sol, sense tu.

I sense voler-ho,

he plorat, fent duet

amb les gotes de pluja

que caient pel carrer.

Me n’he adonat

que estava xop.

Es veu que la pluja

ja m’havia visitat

en el nostre banc.

No se on tenia el cap,

a menys que fos...

pensant amb tu.

M’he oblidat dins el teu cos

 

M’he oblidat dins el teu cos

i em cerco en cadascun

dels racons

on creia haver estat.

M’he oblidat el camí

que vaig seguir

i el recer dels petos

que et vaig deixar.

M’he oblidat si vull sortir

d’aquest racó estimat,

i em temo que també

m’he oblidat

del camí per tornar.

Si tu volguessis

 

Si tu volguessis,

si encara fos temps

pel canvi i deixessis

que estimar-te

no fos l’excepció.

Si manessis

que fos l’obligació

del meu cor,

jo compliria de bon grat

amb aquest manament

Si tu volguessis...

Si tu volguessis...

M’ompliries de felicitat.