De vegades
et sento només amiga
com un llibre
obrint-me les pàgines
de la teva vida.
De vegades oblido
que t’estimo
com ho faig a la vida
que s’escapa corrents.
De vegades oblido
aquells petons
que et robava a desgrat
i que tu em tornaves
per despit.
De vegades oblido
que com els versos
que t’escric,
he de guardar-los de nou
en els prestatge de l’ahir
i de seguint oblidar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada