Relats conjunts de setembre
Com fugint pel centre
d’un túnel arrodonit
que em recorda
un d’aquells tubs enormes
per on s’hi pot escapar
la mar tranquil·lament.
On veig al final
una llum clara i tèrbola
que potser em vol dir
que allí es troba la fi
dels meus turments,
o a l’inrevés,
que allí començaran.
Un camí on el cap
em juga canviants
visions de cares
i vaixells
que de nou em criden
sense dir-me el nom.
Només espero
que la temptació
de creuar aquest túnel
no sigui pitjor
que la de quedar-me
a l’inici.
Ara els contorns del tub,
es mouen com una boira
que vol envoltar-me,
mentre encara dubto
entre seguir el camí endavant
o retirar-me,
si encara tinc temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada