Tants poemes escrits,
versos fets fum
pel foc de la desesperació.
Cada nit igual,
mirant estels
que saben on estàs,
més no m’ho volen contar.
Encara que no pari
de pregar una resposta
que alleugereixi el meu cor.
Cada nit feta lletres
que moren pel foc
del temor
que em sembla perdre’t,
que marxis encara més lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada