Clou el jorn,
deixes enrere petons,
desitjos i celebracions.
Però jo no hi sóc.
El cap em demana silenci.
El cor, petons.
I entre tots dos,
el somni, un somni
on m’acompanyes.
on en silenci
fem i desfem coses i mots
que del tot no recordaré.
Clou el jorn
i qui sap si has pensat
en aquell amor amagat,
en el versos escrits
en la foscor,
en el desitjos de tu
passant any rere any.
Ja no recordaràs
les carícies amagades,
aquells petons que et demanava
entre llençols estranys.
I va morint el record,
i es va marcint la memòria
de tant voler recordar.
Mor la paraula dins del pit,
i el pit s’ennuega de plors,
però ja és tard,
ja no mires enrere
ni cerques els ressons
del meu cor.
Queda tant sola l’esquelet
d’aquell passat
al qual ja no vols tornar.
Queda molt lluny aquell ram
de divuit roses de maig.
