D’un petó, un més

 

D’un petó, un més.

Carícies que creixen

entre tu i jo.

De nit m’adormo

 

De nit m’adormo

i penso en el teu nom

i tot és plàcid.

De nou he de cosir

 

De nou he de cosir

el silenci amb un record.

De nou he de cercar

en cares desconegudes

la petjada del teu mirar.

De nou he d’esperar

sota fanals en nits solitàries
una presència que no vindrà.

De nou he de fer el camí tot sol.

Esqueixos de mirades

 

Esqueixos de mirades,

retalls de paraules.

Dits que pentinen l’aire

i deixen que l’aire pentini.

Llavis que no parles,

carícies que no cauen.

Batecs que no es perden.

Eternitats que no passen.

Com podria respondre

jo al que em preguntes,

si ja saps que dic

el que el cor sent

i no vols escoltar.

Si. Mirar-te als ulls

i veure un somriure

que em saluda,

que més puc esperar?

Roba etèria

 

Roba etèria

que la llum dibuixa el cos

en cosir-la de punts.

Dansa la vida

i balla al seu voltant,

mentre espera l’instant

següent de l’instant passat.

Glop a glop s’engoleix el viure

i sense voler s’escapen gotes

de records que ja no tornen.

Sumen moment de vida,

de pensament i de somnis,

de vegades lletres,

de vegades sons,

tots són punts

d’una eternitat

que no viurem.

De les paraules em faig ressò

 

De les paraules em faig ressò.

De les mirades, llum.

Escolto dels silencis

el que ningú em vol dir.

I vaig fent i desfent costures

d’aquest vestit meu de pell i ossos.

De vegades n’aprenc,

i de vegades ensopego.

Parlo poc i escolto molt.

Però sóc pobre en tot

i per ser-ho no pateixo.

Pateixo per no saber,

com fer-ho.