Esqueixos de mirades,
retalls de paraules.
Dits que pentinen l’aire
i deixen que l’aire pentini.
Llavis que no parles,
carícies que no cauen.
Batecs que no es perden.
Eternitats que no passen.
Com podria respondre
jo al que em preguntes,
si ja saps que dic
el que el cor sent
i no vols escoltar.
Si. Mirar-te als ulls
i veure un somriure
que em saluda,
que més puc esperar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada