De les paraules em faig ressò.
De les mirades, llum.
Escolto dels silencis
el que ningú em vol dir.
I vaig fent i desfent costures
d’aquest vestit meu de pell i ossos.
De vegades n’aprenc,
i de vegades ensopego.
Parlo poc i escolto molt.
Però sóc pobre en tot
i per ser-ho no pateixo.
Pateixo per no saber,
com fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada