Tardeja,
el cel es pinta
del vermell estiuenc
sota uns núvols
espectadors
del ball que la brisa
incita al blat
a punt de ser segat.
D’aquí a no res
el jorn anirà reduint-se.
Me’n vaig,
no gaire lluny
m’espera la coca
de sant Joan
i un gotet de vi dolç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada