Amb una blanca
cua de núvia,
com en un prometatge
que mai s’acabarà
parteix la petita barca
a la recerca
d’un pa animal
que s’amaga sota l’aigua
d’un mar generós.
Trenca el silenci
en sa fugida el tremolós
cant del vell motor,
escapant-se rere seu
el perfil rocós
de la terra mare.
Davant en una línia
que uneix cel i terra,
espera lluny un temps,
una soledat
que en apagar el moviment
la barca semblarà
que tot sigui etern
en immensa mar onejant.
Ressona
dins les parets
de baquelita
d’una vella radio,
la música
que em porta
a aquells temps
on tots dos érem
cos i ombra.
Podria desar els records
en un escenari de ciutat
per on ens desdibuixàvem
entre la gent,
coberts per rialles
i xerrades nostres.
Era tal vegada
un carreró perdut
en un petit poble de muntanya
on navegàvem terra endins
sense buscar res
que ja no tinguéssim.
O passejar a la vora
de la platja
on passàvem estones
dels nostres estius,
mirant-nos embadalits
entre els estels dels ulls
i els del cel.
Tot em porta a tu.
Tot t’hem recorda.
Amb tot, ets ma vida.
Ja només em manca
que la meva veu tingui
el ressò de la teva
i de nou l’escalfor
de la teva presència.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/05/d-absencies.html
Escrius:
El vers disminueix
la poesia augmenta.
Llegeixes:
El mot disminueix
el so augmenta.
Contemples:
El full disminueix
el llibre augmenta.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/05/palimpsest.html
Es pinta l’aire
amb un blanc difós,
aigualit sortint
entre els arbres,
em conta allò
que m’imagino
e imagino allò
que ignoro.
Els contorns es desfan
per eixamplar
cossos inimaginables,
i escoltor sons
on mai es puc veure
el lloc on s’inicia.
La fresca humitat
de la boira
m’arrebossa el cos
i com una suor estranya
em va cobrint.
Imagino el camí a seguir,
pas a pas endavant,
endevinant el misteri
que em puc trobar enmig
de l’intangible núvol.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/05/la-boira.html
Guarden els arbres els records
dels que no hi són,
i el banc solitari i silent
espera el seu retorn.
No sap que la darrera llar és lluny d’aquí.
No sap que el retorn no serà mai realitat.
No sap com deixar d’esperar,
el retorn del que ja no hi són.
